6 de desembre del 2009

Srs. Filiprim

Hola jo sóc la Paula, tinc 27 anys i tinc Fibrosi Quística, em van diagnosticar aquesta malaltia quan tenia 3 anys, i ja m’he sotmès a diversos tractaments, com la Fisioteràpia i la medicació.Quan tenia 16 anys em van trasplantar els pulmons, la meva recuperació va ser dura, però ho vaig superar.

Durant aquesta anys el meu nivell de vida ha estat normal, tot i que sempre m’han estat controlant, per veure que la malaltia no evoluciones de manera no favorable envers a mi.

Gràcies al meu nivell de vida vaig poder estudiar la carrera d’educadora Social, per així poder ajudar a la gent que o necessites, ja que jo en el meu moment vaig necessitar molta ajuda.

A dia d’avui el meu marit, el senyor Filiprim, i jo volem tenir un fill però no sabem que fer, així doncs, necessitem ajuda de gent especialitzada, i gent que no ho és per poder donar-nos al seva opinió, en aquesta decisió tant important.

6 comentaris:

  1. Hola,
    Sóc la Mireia, una de les estudiants en pràctiques de l'hospital de la Garriga, i m'agrafaria preguntar als pares si són conscients del temps que ocupa fer un tractament gènic. I en el cas que ho siguin, la meva questió és: poden assolir aquesta responsabilitat sense repercussions massa grans?

    Cordialment, Mireia

    ResponElimina
  2. Hola Mireia,
    com bé pots imaginar, estic començant amb tot aquest tema de l’embaràs, i bé òbviament encara no m’han parlat del tema tractaments, tot i que ja me’n informaré.
    Envers a la responsabilitat de dur a terme el tractament, estic disposada al 100 per 100 a seguir-lo, el temps no em preocupa ni tampoc els diners, ja que he parlat amb el meu cap i m’ha dit que puc demanar un any sabàtic o buscar un altre recurs. A més a més no seria el primer tractament al qual em sotmetria, així doncs estic força mentalitzada envers a aquest camp.
    Espero haver contestat el millor possible a la teva pregunta, si tens alguna altre dubte no sense cap problema preguntar-me’l.

    Atentament, Paula.

    ResponElimina
  3. Hola Srs. Filiprim.
    Bé, realment com a estudiant estic al corrent dels tractaments que existeixen envers aquesta malaltia, però m’agradaria saber quin és el tractament especific que està seguint la senyora Filiprim. A més a més, estarien disposats a tenir el fill sabent les possibilitats de que sigui malalt o portador? Si la resposta és sí, m’agradaria qüestionar-los el perquè.

    Cordialment, Mireia

    ResponElimina
  4. Bona tarda,
    Sóc una companya de la Mireia i la meva qüestió per aquesta família és que si han pensat en tenir el seu fill mitjançant la fecundació in vitro? Per què?
    Desprès d’escoltar a tots els professionals quina decisió prendreu?
    Per cert, com és el dia a dia dels senyors Filiprim?

    Cordialment, Sonia

    ResponElimina
  5. Hola,
    Som els Srs. Filiprim. Actualment la senyora Filiprim no està seguint cap tractament intensiu, només es medica, pren unes pastilles específiques per a la malaltia.
    Responent a la següent pregunta, de si el fill seria portador o malalt, encara no sabem si estaríem disposats o no ja que per això estem demanant ajuda a uns especialistes, hauríem de saber els pros i contres, i les conseqüències que tindrà per al nadó.
    Esperem haver contestat adequadament la pregunta Mireia.

    Saluts Srs. Filiprim.

    ResponElimina
  6. Hola Sonia,
    Som els Senyors Filiprim, respecte a la primera pregunta, si que hem pensat en tenir un fill in vitro, però el fet es que primer ens volem informar sobre com seria tenir un fill sense utilitzar aquesta “nova tecnologia”, però si els metges ens diguessin que hi ah mes possibilitats que en nen sortís beneficiat per aquest medi clarament nosaltres utilitzaríem la Fecundació in vitro, ja que volem el millor per al nen.
    Realment encara estem molt indecisos, no sabem que fer, si tenir el nen, o no, no és una cosa que es pugui triar en dos dies, ni en tres, s’han de meditar moltes coses, no volem tenir un fill que pateixi, ja que això ens doldria molt i seria molt dur per a nosaltres.
    Bé el dia a dia dels Srs. Filiprim, es bastant normal, seguim un ritme de vida monòton com la majoria de la gent, tot i que hi ha vegades que la Sra. Filiprim ha de vigilar bastant, el que fa i deixa de fer, ha de ser constant amb la medicació, ha d’anar al metge, constantment, però realment si la veiéssiu per el carrer no distingiríeu que està malalta, actualment el seu ritme de vida és més calmat que quan era més petita ja que abans tenia que seguir més tractaments, etc.
    Si tens algun altre dubte, sens cap problema te’l contestarem.

    Atentament, Srs. Filiprim

    ResponElimina