Hola sóc la Berta, tinc 23 anys i formo part del Comité Bioètic en el cas dels Srs.Filiprim com a Jurista.
Qualsevol pregunta que tingueu sobre les lleis em podeu preguntar a mi que us intentaré respondre aprotant tota la informació legal possible.
Espero poder ajudar-vos en tot el que pugui.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bona nit,
ResponEliminaSóc la Sonia una estudiant en pràctiques de medicina a l’hospital de La Garriga, i m'agradaria que la jurista d'aquest cas (Berta)hem respongues aquestes preguntes que tracten de l’avortament:
Quines lleis existeixen en el nostre país sobre la possibilitat d’avortar (Per exemple: Fins quantes setmanes d’embaràs es pot avortar)? Per quina raó s’ha modificat la llei de l’avortament?
Cordialment, Sonia
Hola Sonia,
ResponEliminadisculpa le retard de la resposta.
Bé,la Llei Orgánica aprovada el 3 de març del 2010 anomenada: "Ley de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo", que entrarà en vigor d'aquí quatre mesos diu:
La Llei reconeix el dret a la maternitat lliurement decidida, que implica, entre altres coses, que les dones puguin prendre la decisió inicial sobre el seu embaràs i que aquesta decisió, conscient i responsable, sigui respectada. D'acord amb les indicacions de les persones expertes i l'anàlisi del dret comparat, s’ha decidit deixar un termini de 14 setmanes en el qual es garanteix a les dones la possibilitat de prendre una decisió lliure i informada sobre la interrupció de l'embaràs.
La dona adoptarà la seva decisió després d'haver estat informada de totes les prestacions, ajudes i drets als quals pot accedir si desitja continuar amb l'embaràs, de les conseqüències mèdiques, psicològiques i socials derivades de la prossecució de l'embaràs o de la interrupció del mateix, així com de la possibilitat de rebre assessorament abans i després de la intervenció.
La Llei disposa un termini de reflexió d'almenys tres dies i, a més d'exigir la claredat i objectivitat de la informació, imposa condicions perquè aquesta s'ofereixi en un àmbit i d'una manera exempta de pressió per a la dona.
El llindar de la viabilitat fetal se situa, en consens general avalat per la comunitat científica i basat en estudis de les unitats de neonatologia, entorn de la 22a setmana de gestació.
És fins a aquest moment quan la Llei permet la interrupció de l'embaràs sempre que concorri alguna d'aquestes dues indicacions:
- Que existeixi greu risc per a la vida o la salut de l'embarassada
- Que existeixi risc de greus anomalies en el fetus
S'estableix un límit temporal cert en l'aplicació de la anomendada indicació terapèutica, de manera que en cas d'existir risc per a la vida o salut de la dona més enllà de la 22a setmana de gestació, l'adequat serà la pràctica d'un part induït, amb el que el dret a la vida i integritat física de la dona i l'interès en la protecció de la vida en formació s'harmonitzen plenament.
Més enllà de la 22a setmana, la llei configura dos supòsits excepcionals d'interrupció de l'embaràs:
- En els casos on es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida
- En els casos on es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic.
S'ha donat nova redacció a l'article 145 del Codi Penal amb la finalitat de limitar la pena imposada a la dona que concedeix o practica un avortament fora dels casos permesos per la llei eliminant la previsió de pena privativa de llibertat, d'una banda i, per un altre, per a precisar la imposició de les penes en les seves meitats superiors en determinats supòsits.
Però durant aquests quatre mesos es continuarà aplicant l’antiga llei que es diferència de la noval per:
Llei de l’avortament(1985)
Indicacions:
Constitueix un delicte despenalitzat en tres situacions:
- si l’embaràs es fruit d’una violaci (es permet avortar durant les 12 primeres setmanes de gestació)
- si el fetus presenta greus tares físiques o psíquiques (es permet avortar fins les 22 setmanes)
- si hi ha perill de la vida de la mare o perla seva salut física o psíquica ( no hi ha temps màxim per avortar)
Sanitat:
Menys del 3% de los avortaments es practiquen en centres públics.
Penalitzacions:
Un avortament fora de la llei podria enviar a la presó al metge (d’1 a 3 anys) i quedar inhabilitat entre un i sis anys.
Per la dona, podria haver-hi pena de presó (de sis mesos a un any), o una multa.
Així doncs la llei s'ha modificat per donar més possibilitats a les dones en el tema de l'avortament i els embarassos, així com més
drets i menys pressions.
Espero haver solucionat els teus dubtes.
Atentament,
Berta
Berta,
ResponEliminaTorno a ser la Sonia, aquest ccop et voldria perguntar quins són els arguments que poden conduir al permís de fer un tractament gènic. I relacionat amb aquest tema les meves questions són les següents: Quines lleis defensen o deneguen l’ús d’embrions modificats? I la manipulació de cèl•lules? Com es regulen les lleis a Espanya de la selecció i manipulació d’embrions?
Sento molestar, però hi ha una questio que segurament deu preocupar en general als pares que tenen fills que pateixen malalties com la fibrosi quística: Hi ha algun tipus d'ajudes per part de l'Estat per aquells pares que tenen un fill malalt?
Cordialment, Sonia.
Hola Berta,
ResponEliminaSóc la científica i he trobat aquesta web: http://www.arbil.org/LTRHA.htm sobre le lleis que legalitzen la manupulació genètica. He pensat que era interessant i que potser et podia servir.
Atentament,
Amèlia.
Hola Sonia,
ResponEliminaSobre el tema de la manipulació i selecció d'embrions he trobat la llei:
LLEI DE REPRODUCCIÑO HUMANA ASSISTIDA:
A l'efecte d'aquesta Llei s'entén per preembrió l'embrió in vitro constituït pel grup de cèl•lules resultants de la divisió progressiva del ovòcit des que és fecundat fins a 14 dies més tard.
Es prohibeix la clonació en éssers humans amb fins reproductives.
Les tècniques de reproducció assistida es realitzaran solament quan hagi possibilitats raonables d'èxit, no suposin risc greu per a la salut, física o psíquica, de la dona o la possible descendència i prèvia acceptació lliure i conscient de la seva aplicació per part de la dona, que haurà d'haver estat anterior i degudament informada de les seves possibilitats d'èxit, així com dels seus riscos i de les condicions d'aquesta aplicació.
En el cas de la fecundació in vitro i tècniques afins, només s'autoritza la transferència d'un màxim de tres preembrions en cada dona en cada cicle reproductiu.
Tota dona major de 18 anys i amb plena capacitat d'obrar podrà ser receptora o usuària de les tècniques regulades en aquesta Llei, sempre que hagi donat el seu consentiment escrit a la seva utilització de manera lliure, conscient i expressa.
Qualsevol intervenció amb fins terapèutiques sobre el preembrió viu in vitro només podrà tenir la finalitat de tractar una malaltia o impedir la seva transmissió, amb garanties raonables i contrastades.
La teràpia que es realitzi en preembrions in vitro només s'autoritzarà si es compleixen els següents requisits:
- Que la parella o, si escau, la dona sola hagi estat degudament informada sobre els procediments, proves diagnòstiques, possibilitats i riscos de la teràpia proposada i les hagin acceptat prèviament.
- Que es tracti de patologies amb un diagnòstic precís, de pronòstic greu o molt greu, i que ofereixin possibilitats raonables de millorança o curació.
- Que no es modifiquin els caràcters hereditaris no patològics ni es busqui la selecció dels individus o de la raça.
- Que es realitzi en centres sanitaris autoritzats i per equips qualificats i dotats dels mitjans necessaris, conforme es determini mitjançant reial decret.
La investigació o experimentació amb preembrions sobrants procedents de l'aplicació de les tècniques de reproducció assistida només s'autoritzarà si s'até als següents requisits:
- Que es conti amb el consentiment escrit de la parella o, si escau, de la dona, prèvia explicació detallada de les fins que es persegueixen amb la investigació i les seves implicacions. Aquests consentiments especificaran en tot cas la renúncia de la parella o de la dona, si escau, a qualsevol dret de naturalesa dispositiva, econòmica o patrimonial sobre els resultats que poguessin derivar-se de manera directa o indirecta de les investigacions que es portin a terme.
- Que el preembrió no s'hagi desenvolupat in vitro més enllà de 14 dies després de la fecundació del ovòcit, descomptant el temps en el qual pugui haver estat crioconservat.
- En el cas dels projectes d'investigació relacionats amb el desenvolupament i aplicació de les tècniques de reproducció assistida, que la investigació es realitzi en centres autoritzats. En tot cas, els projectes es portaran a terme per equips científics qualificats, sota control i seguiment de les autoritats sanitàries competents.
- Que es realitzin amb base en un projecte degudament presentat i autoritzat per les autoritats sanitàries competents, previ informe favorable de la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida si es tracta de projectes d'investigació relacionats amb el desenvolupament i aplicació de les tècniques de reproducció assistida, o de l'òrgan competent si es tracta d'altres projectes d'investigació relacionats amb l'obtenció, desenvolupament i utilització de línies cel•lulars de cèl•lules troncals embrionàries.
Espero haver-te resolt els dubtes,
Berta
Sonia,
ResponEliminaPel tema de les ajudes i subvencions tot depèn de el grau de minusvalia que pugui obtenir el malalt. Per la fibrosi quistica he trobat:
El Certificat de Minusvalidesa és un document oficial, expedit per l'Administració Pública, mitjançant el qual s'acredita la condició (temporal o definitiva) de la minusvalidesa, sent el resultat de la valoració multiprofessional (mèdica, psicològica i social).
La qualificació del grau de minusvalidesa permet l'accés del ciutadà als beneficis, drets econòmics i serveis que els organismes públics atorguen.
Aquest certificat ha de sol•licitar-se en l'Ajuntament de la localitat en la qual es resideixi (Serveis Socials) o en el Registre del Servei d'Avaluació i Orientació de Discapacitats.
Es pot sol•licitar durant tot l'any. L'equip de valoració, juntament amb els informes mèdics, socials i psicològics, avaluaran la situació mèdica i social de l'afectat, i resoldrà assignant un grau de discapacitat a l'interessat.
Amb aquest certificat, amb un grau igual o superior al 33%, s'obre un ventall de beneficis en qüestió de salut, educació, formació ocupacional i ocupació, habitatge, exempció d'impostos, transports, aparcament i altres ajudes.
Prestacions familiars per un fill discapacitat:
- Fills menors de 18 anys amb una minusvalidesa de grau igual o superior al 33% → 581’64 euros anuals per fill (48’47 euros mensuals). Aquí no s'exigeix límit de recursos econòmics.
- Fills amb 18 o més anys amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65% → 3.749’16 euros anuals per fill (312’43 euros mensuals). Aquí no s'exigeix límit de recursos econòmics.
- Fills amb 18 o més anys amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 75% i que, com a conseqüència de pèrdues anatòmiques o funcionals, necessitin el concurs d'altra persona per a realitzar els actes vitals més elementals com vestir-se, menjar, desplaçar-se o anàlegs→ 5.623’80 euros anuals per fill (468’65 euros mensuals) Aquí no s'exigeix límit de recursos econòmics.
Pensions no contributives d'invalidesa:
Poden sol•licitar-la els majors de 18 anys, a més han de tenir reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 65%.
Un altre dels requisits és no tenir ingressos econòmics suficients (segons barem). La seva quantia queda fixada per al 2007 en 4.374’02 euros íntegres anuals, que s'abona en 12 mensualitats més dues pagues extraordinàries a l'any.
La quantia individual actualitzada per a cada pensionista s’estableix en funció de les seves rendes personals i/o de les de la seva unitat econòmica de convivència, no podent ser la quantia inferior a la mateixa del 25% de l'establert.
Els pensionistes d'invalidesa no contributiva el grau de la qual de minusvalidesa/ discapacitat sigui igual o superior al 75% i acreditin la necessitat del concurs d'altra persona per a realitzar els actes essencials de la vida, percebran a més un complement del 50% dels 4.374?02 euros anuals fixat en 2.187’01 euros anuals.
Berta